Crònica de la 1a Jornada de Ornitologia a la Segarra

                L’estudi de les aus silvestres segarrenques va celebrar,  amb prou èxit de participació, la seva primera trobada d’ornitòlegs a la Segarra. Les aus són un imprescindible indicador de l’estat de Salut mediambiental del territori segarrenc.

                El passat dissabte 8 d’octubre de 2016, es va celebrar la 1a Jornada d’Ornitologia a la Segarra, organitzada pel Centre d’Estudis Segarrencs (CESeg), i amb la col·laboració de l’Institut Català d’Ornitologia, i el Castell de Concabella. L’objectiu de la jornada era reunir a tots aquells interessats en l’estudi de les aus silvestres, professionals o amateurs, de l’àmbit geogràfic segarrenc. El programa de la jornada estava organitzat en 3 parts: (1) Sessió d’anellament científic d’aus al riu d’Ondara, als Hostalets de Cervera (Ribera d’Ondara), (2) Sessió de conferències, on diversos investigadors i ornitòlegs aficionats exposaren diversos temes sobre algunes de les facetes de l’estudi de les aus en l’àmbit geogràfic segarrenc, a la Sala d’actes del Castell de Concabella i (3) Sortida de camp ornitològica, a la Bassa de Palouet (Massoteres) i al lloc dels Reguers de Queralt (Plans de Sió).

                L’assistència a les jornades va ser tot un èxit, amb un total de 24 participants, originaris tant del territori com d’altres comarques catalanes que participaren en les diverses sessions de la jornada científica. L’anellament científic es va fer a càrrec de l’anellador expert Òscar Pérez Petrus, amb el que es va poder observar diverses aus migratòries i residents que utilitzen el canyissar del riu. La sessió de conferències va ser molt interessant i diversa de contingut. En Gerard Bota, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, ens va parlar sobre la gestió idònia dels guarets per afavorir la presència de les aus estepàries més amenaçades. En Santi Mañosa, investigador de la Universitat de Barcelona ens va parlar sobre les tècniques de foto-trampeig, en la recerca de la nidificació de rapinyaires forestals. En Carles Grande, ornitòleg aficionat, ens va parlar de l’estudi de seguiment (via satèl·lit) de la migració dels Hortolans nidificants a la Vall del Llobregós, cap als seus llocs d’hivernada a l’Àfrica. En Daniel Espejo,  ornitòleg aficionat, ens va parlar de la diversitat d’hàbitats a la Capçalera del Sió que propicien una notable riquesa d’avifauna a la zona. Na Minerva Sellés i en Eduard Viver, fotògrafs naturalistes, ens explicaren les seves experiències en un programa de Re-introducció d’Òlibes a la Vall del Maldanell, i sobre les seves experiències en la construcció d’observatoris específics d’ocells. Finalment en Martí Franch, tècnic de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), ens va presentar l’estat actual de desenvolupament, en l’àmbit geogràfic segarrenc, del Nou Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya, i del Programa de Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya (SOCC).

La sortida ornitològica es va realitzar a la Bassa de Palouet, un espai integrat a l’EIN Valls del Sió-Llobregós, la qual aquest 2016  ha resultat un interessant espai natural de nidificació d’aus pròpies dels espais lacustres. I per acabar, es va visitar l’espai protegit dels Reguer de la Font de Queralt, en el context del EIN Plans de Sió.

1a-jornada-dornitologia-segarra-1arranjat-web

Martí Franch (ICO) parlant del Nou Atles d’Ocells Nidificants de Catalunya. Foto: (cc) Daniel Espejo Fraga, octubre 2016

1a-jornada-dornitologia-segarra-2web

Minerva Sellés i Eduard Viver, parlant dels seu projecte de reintroducció d’Òliba a la Vall del Maldanell. Foto: Daniel Espejo, octubre 2016.

1a-jornada-dornitologia-segarra-3web

Carles Grande, parlant de la migració de l’Hortolà. Foto: (cc) Daniel Espejo,  octubre 2016

1a-jornada-dornitologia-segarra-4web

Gerard Bota (del CTFC) parlant sobre la gestió dels guarets per afavorir les aus estepàriques. Foto: (cc) Daniel Espejo Fraga, octubre 2016

 

anellament-cientific-1a-jornada-danellament2doc

Òscar Pérez, fent divulgació del seguiment de la migració, mitjançant anellament científic d’aus, al Riu d’Ondara. Foto: (cc) Daniel Espejo Fraga, octubre 2016

anellament-cientific-1a-jornada-danellament3doc

Procés de presa de dades biomètriques. Foto: (cc) Daniel Espejo, octubre 2016

 

anellament-cientific-1a-jornada-danellament4doc

Mallerenga carbonera (Parus major) anellada. Foto: (cc) Daniel Espejo, octubre 2016.

anellament-cientific-1a-jornada-danellament5doc

Captura d’ocells, en viu, en xarxes homologades, per anellament científic. Foto: (cc) Daniel Espejo, 2016

anellament-cientific-1a-jornada-danellament6doc

Captura d’ocells, en viu, amb xarxes homologades, per anellament científic. Foto: (cc) Daniel Espejo, octubre 2016.

anellament-cientific-1a-jornada-danellament7doc

Canyissars del Riu d’Ondara als Hostalets de Cervera. Foto: (cc) Daniel Espejo, octubre 2016.

anellament-cientific-1a-jornada-danellament9doc

Xarxes col·locades al Riu d’Ondara. Foto: (cc) Daniel Espejo, octubre 2016

anellament-cinetific-1a-jornada-danellamentdoc

Grup de la sessió d’anellament científic al riu d’Ondara. Foto: (cc) Daniel Espejo, octubre 2016.

Pràctica de camp #IASSeg a Guissona

El passat diumenge 4 de setembre de 2016, vam organitzar un matí de pràctica de camp (obert al públic) de la metodologia de treball que fem servir en el Inventari d’Arbres Singulars de la Segarra (#IASSeg).

En aquest cas vam realitzar la prospecció en la ciutat de Guissona, caracteritzant els Ailants (Ailanthus altissima) de la Plaça del Vell Pla,  el Negundo (Acer negundo) de la Plaça Cap de Vila, i posteriorment l’Alzina del Mestret (Quercus ilex) localitzada als Plans de Guissona.

IASSEG a Guissona 4 de setembre 2016 (2)

Prenent mesura del volt de canó. Foto: (c) Josep Ma Santesmasses, 2016

IASSEG a Guissona 4 de setembre 2016 (1)

Explicacions de Daniel Espejo, sobre metodologia de treball. Foto: (c) Josep Ma Santesmasses, 2016

IASSEG a Guissona 4 de setembre 2016 (3)

Prenent lectura d’angle per calcular l’altura de l’arbre. Foto: (c) Josep Ma Santesmasses, 2016

Matinal de migració de l’Aligot Vesper per la Segarra

El passat diumenge 28 d’agost, vam realitzar la Matinal de migració de l’Aligot Vesper, co-orgnatizada pel Centre d’Estudis Segarrencs (CESeg) i l’Associació d’Ornitologia Baixa Segarra.

Entre les 9:00 i les 13:00h ens vam aplegar unes 30 persones,  en el lloc de Montargull (Llorac, Baixa Segarra, Conca de Barberà), .per observar el pas migratori d’aquestes singulars aus, l’aligots vesper (Pernis apivorus), espècie de rapinyaire autòctona estival que utilitza l’Altiplà de la Segarra dintre de la seva ruta migratòria de camí a l’Àfrica tropical i austral, en el seu període postnupcial.

El matí va ser tot un èxit d’observació, tot i les condicions meteorològiques d’aquest dia, quan de bon matí ens vam aixecar emboirats degut a l’alta humitat relativa associada a una destacable baixada de temperatura nocturna. Durant el matí la boira es va transformar en calitxa, que tot hi així es va poder observar el pas, durant aqestes 4 hores d’observació, de més 150 exemplars d’aligot vespers aprofitant “tèrmiques” en grup i fent “vol de creuer”.

 

Matinal Migració Aligot Vesper (2)bdoc

Participants observant la migració dels Aligots vespers (Pernis apivorus), des del lloc de Montargull (Llorac). Foto: (c) Daniel Espejo Fraga, agost 2016.

 

Matinal Migració Aligot Vesper (1)

Participants observant la migració de l’aligots vesper (Pernis apivorus), des de el lloc de Montargull (Llorac). Foto: (c) Daniel Espejo Fraga, agost 2016.

Nova programació d’activitats (agost-setembre 2016)

Us presentem la nova programació d’activitats pel període agost-setembre del 2016.

Esperem que sigui del vostre interès.

Us la podeu descarregar el programa AQUÍ

Les inscripcions de les activitats les podeu fer a: cestudissegarrencs@gmail.com

 

Alzina de Cal Pere Vidal (Freixenet de Segarra). Foto: (c) Daniel Espejo, juliol 2016

Inventariant els Arbres singulars de la Segarra

El Centre d’Estudis Segarrencs, constitueix un grup de treball amb l’objectiu de elaborar un nou Inventari dels Arbres Singulars de la Segarra, ja que es tracta d’elements vius patrimonials vulnerables, molt d’ells sense inventariar, que cal conèixer i preservar

Proposta de grup de treball (PDF)

Introducció

En terres segarrenques, com en la resta de Catalunya,  moltes espècies de plantes vasculars ( en especial els espermatòfits) es desenvolupen en forma d’arbre, és a dir creixent formant un gran organisme viu, llenyós i formant una capçada ramificada que supera els 5 metres d’alçada. Els trobem espontàniament isolats als marges, agrupats en bosquets, formant extensos boscos, o plantats per l’ésser humà com element productiu o ornamental en camps, masos, pobles i ciutats.

Aquests ésser vius destaquen per la seva importantíssima contribució en els sistemes ecològics naturals, agrícoles i urbans, i com a formadors de paisatges característics. Molts dels arbres presents a la comarca, corresponen a espècies d’una llarga longevitat potencial, però que no sempre arriben desenvolupar i expressar-se en la seva plenitud. Alguns exemplars, però, destaquen sobre la resta perquè han sobreviscut a tota mena de pressions exercides pel medi en l’hàbitat on viuen, o perquè han tingut un paper en l’esdeveniment històric o mitològic, o perquè han desenvolupat una fisonomia especial, o perquè tenen un especial valor científic. Aquests arbres es converteixen, doncs,  en monuments vius, cal conèixe’ls, inventariar-los i vetllar per la seva protecció.

 Les primeres proteccions legals dels arbres monumentals a Catalunya són de fa 29 anys (Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d’arbres monumentals). Posteriorment, es van aprovar el Decret  47/1988, d’11 de febrer,  sobre declaració d’arbres d’interès comarcal i local), i finalment el Decret 120/1989, de 17 d’abril, sobre declaració d’arbres i arbredes monumentals, d’interès comarcal i d’interès local, que va establir el mecanisme de protecció dels arbres i arbredes. Tots aquests decrets es fonamenten en la Llei 12/1985, d’espais naturals.

Actualment, en l’àmbit segarrenc trobem declarats, tan sols  com a Arbres Monumentals (AM) els següents arbres:

* l’Alzina de Can Gol (AM 06.226.01 (2000)). Sant Martí de Tous (Anoia)

* Lledoner de Castellnou d’Oluges (AM 01.120.01 (1990)). Castellnou d’Oluges, Cervera (Segarra)

* Roure de Cal Perol (AM 35.167.01 (1991)). Pinós (Solsonès)

Per una altra banda, actualment no hi ha cap altre arbre declarat oficialment com a arbre d’interès local (AL), o d’interès comarcal (AC), o arbre protegit per la legislació urbanística i cultural (AUC).

Objectius

  1. Inventariar tots els arbres singulars localitzats en l’àmbit geogràfic segarrencs (Alta i Baixa Segarra).
  2. Aconseguir la declaració d’una figura de protecció oficial per a cada un dels arbres singulars, sigui com a Arbre Monumental (AM), Arbre d’interès comarcal (AC), Arbre d’Interès Local (AL), o Arbre protegit per la legislació urbanística o cultural (AUC).
  3. Edició d’un Catàleg dels Arbres singulars de la Segarra, que englobi tots els arbres singulars de la comarca, amb o sense figura de protecció.

 

Mètode

  1. Constitució d’un equip de persones amb interès pels arbres singulars.
  2. Realització de visites periòdiques de camp, per prospectar arbres amb característiques singulars per tots els municipis d’àmbit geogràfic segarrenc. En aquestes visites de camps es realitzarà: (a) Identificació de l’espècie de l’arbre; (b) Obtenció de dades biomètriques de l’arbre; (c) Obtenció de fotografies de l’arbre i entorn; (d) Text descriptiu de l’arbre; (e) Text descriptiu de l’entorn de l’arbre.
  3. Les característiques biomètriques a obtenir es fonamentaran en la metodologia oficial descrita pels Arbres Monumentals de Catalunya: (1) Alçada, mesurada per la part superior del pendent; (2) Volt del canó, a 1,3m del terra; (3) Capçada mitjana, a nivell i perpendicular.
  4. Confecció de una base de dades de tots aquells arbres singulars inventariats.

Referències

(Web) Parcs Naturals de Catalunya. Arbres Monumentals. Generalitat de Catalunya (Departament de Territori i Sostenibilitat) Ú.ltima actualització (29/06/2015). Barcelona.  Link:         http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/

Decret  214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d’arbres monumentals. DOGC, 857, 29/06/1987. Link: http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&versionId=16705&language=ca_ES&mode=single

Decret  47/1988, d’11 de febrer, sobre declaració d’arbres d’interès comarcal i local. DOGC, 961, 04/03/1988. Link: http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&versionId=12782&language=ca_ES&mode=single

Decret 120/1989, de 17 d’abril, sobre declaració d’arbredes monumentals, d’interès comarcal i d’interès local. DOGC, 1150, 02/06/1989.Link: http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&versionId=20181&language=ca_ES&mode=single

LLEI 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. DOGC, 556, 28/06/1985. Link: http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=239736

Riba Pijuan, Ferran; Vallejo Calzada, Ramón; Rosich Carulla, Dolors. 2006. Història natural de la Segarra. Centre Municipal de Cultura. Consell Comarcal de la Segarra. Lleida.

 

Alzina de Cal Pere Vidal (3)doc

Alzina de Cal Pere Vidal (Freixenet de Segarra). Foto: Daniel Espejo, juliol 2016