Entitat de recerca i divulgació sobre el patrimoni natural i cultural de la Segarra històrica.

ORNITOLOGIA

 

Ornitologia a la Segarra

Grup de Treball

 

Introducció

L’àmbit de la Segarra, a cavall entre les regions biogeogràfiques mediterrània i l’eurosiberiana, presenta un divers mosaic d’hàbitats, més o menys alterats per l’home, amb una considerable biodiversitat de fauna.

Probablement, el grup dels ocells ha sigut el que més atenció ha rebut en els darrers temps, en el nostre àmbit comarcal. Tot hi així, comparant-nos amb altres comarques, on la intensitat de prospecció i la focalització del estudis ornitològics ha sigut major, ens adonem que a la Segarra queda molt camí per recórrer.

Des del primer Atles d’ocells nidificants de Catalunya (1984), fins a l’actualitat, ha anat en augment el coneixement faunístic de la comarca, arribant a ser testimonis de la davallada en picat de la població d’algunes espècies com la Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla); o tot lo contrari,  la considerable ampliació de distribució de l’Arpella vulgar (Circus aeruginosus), al llarg de les terres de Ponent.

Des de a les hores, fins a l’actualitat,  s’ha considerat la nidificació de 129 espècies diferents d’ocells, entre un total de 219 espècies observades (nidificants, hivernants, migrants,…). En alguns casos, la nidificació d’algunes espècies no ha pogut ser constatada com a segura, però, tot hi presentar indicis.

Per una altra banda, avui en dia, analitzant els canvis poblacionals de les comunitats d’ocells, s’obtenen bioindicadors que permeten mostrar, de forma sintètica, la qualitat d’un determinat hàbitat, o la resposta d’aquest ocells a processos de canvi global (com per exemple el canvi climàtic). Per aquest motiu, el seguiment dels ocells ens proporciona una informació ecològica  clau per avaluar  la salut d’un ecosistema determinat. A la Segarra, els ecosistemes agrícoles tenen una presència molt rellevant; i alhora, també,  presenta en menor mesura secans estèpics, prats secs i matollars, i boscos. És per tant, un àmbit geogràfic perfecte per realitzar seguiment dels diferents indicadors ambientals, en especial d’aquells que mostren un declivi gradual (des de 2002), com els relacionats amb els ambients estèpics i el de zones obertes naturals.

 

Objectius

  1. Aprofundir en el coneixement científic de la biogeografia i ecologia de les poblacions d’ocells en àmbit segarrencs, observant la seva distribució espacial, els hàbitats que ocupen, i com els ocupen.
  2. Aprofundir en el coneixement científic de la dinàmica temporal de les seves poblacions d’ocells, i la seva evolució, en l’àmbit segarrenc.
  3. Augmentar el coneixement i sensibilització sobre l’avifauna en la població humana de la Segarra.
  4. Coordinar el treball de camp dels aficionats a l’observació d’aus en l’àmbit geogràfic de la Segarra, per tal de cobrir prou equitativament el territori i les espècies a observar..

 

Mètode

  1. Constitució d’un equip de persones coordinades amb interès per l’observació i estudi dels ocells de l’àmbit segarrenc. Per facilitar la comunicació es crea un grup de Whatsapp específic.
  2. Confecció de Base de dades de les observacions i enregistraments d’audio de camp d’ocells en l’àmbit segarrenc, tant d’observacions casuals aïllades, com de llistes complertes temporitzades, identificant l’HIC (Hàbitat d’Interès Comunitari) concret on es realitzen. A més, les observacions s’enregistrarien en el portal de registre d’observacions Ornitho.cat, amb caràcter ocult o públic segons el cas. També, els registres d’audio de major qualitat, serien penjats al portal internacional Xeno-canto.org, especialitzat en registres de cants i reclams d’ocells del mon.
  3. Desenvolupament d’estudis específics, a concretar, sobre ecologia i biologia d’espècies d’ocells en l’àmbit estrictament segarrenc.
  4. Programació de sortides de treball de camp, per tal de fer prospecció regular de la geografia segarrenca, especialment aquella menys explorada.
  5. Programació de sortides didàctiques ornitològiques obertes al públic, de caràcter interpretatiu, per tal de divulgar l’avifauna segarrenca al socis, i no socis, de l’entitat.
  6. Participació coordinada, en projectes globals catalans de seguiment d’ocells al llarg del temps, amb metodologia específica, tals com el Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya (SOCC), dirigit per l’Institut Català d’Ornitologia.
  7. Participar d’una manera coordinada, en projectes globals catalans de confecció d’Atles de distribució dels ocells a Catalunya, tant d’espècies nidificants, com hivernants, amb metodologia específica, dirigit per l’Institut Català d’Ornitologia.

 

Referències

Ornitologia.org [pàgina a Internet]. Catalunya: Institut Català d’Ornitologia; copyright 2012 [actualitzada 2016; citada 15 juny 2016]. Disponible a: http://www.ornitologia.org/ca/index.html

Ornitho.cat [pàgina a Internet]. Institut Català d’Ornitologia; copyright 2003 [actualitzada 2016; citada 15 juny 2016] Disponible a: http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=1

Xeno-canto.org [pàgina a Internet]. Xeno-canto Foundation, Naturalis Biodiversity Center; copyright 2005 [actualitzada 2016; citada 15 juny 2016] Disponible a : http:// http://www.xeno-canto.org/

Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.). 2004. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions. Barcelona.

Herrando, S., Brotons, L., Estrada, J., Guallar, S. & Anton, M. (eds.). 2011. Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions. Barcelona.

 

Anuncios
A %d blogueros les gusta esto: